1 de febreru de 1907
Naz la física Melba N. Phillips. Xunto a Robert Oppenheimer, describió’l procesu Oppenheimer-Phillips, un tipu de reacción nuclear inducida por deuterón

2 de febreru de 1917
Naz el bioquímicu Alberto Sols. Foi pioneru ya impulsor de la bioquímica n’España. Condecoráronlu col Premiu Príncipe d’Asturies d’Investigación Científica y Téunica en 1981

3 de febreru de 1909
Naz l’astrónoma Muriel Elizabeth Mussells. Trabayó como computadora humana nel Observatoriu del Harvard College. En 1936 descubrió tres nuevos aniellos de nebuloses na Vía Lláctea

4 de febreru de 1885
Naz l’arqueóloga Vera Leisner. Xunto al home, Georg Leisner, fixo dalgunes de les contribuciones más importantes al estudiu del fenómenu megalíticu na península Ibérica

5 de febreru de 1889
Naz la paleobotánica Elise Hofmann. Trabayó fundamentalmente na paleohistoloxía (rama de la paleontoloxía qu’estudia la estructura microscópica del texíu fósil) de la madera

6 de febreru de 1886
El químicu Clemens Winkler descubre’l xermaniu. Identificólu y aislólu a partir del mineral d’arxirodita que vien de la mina de plata de Himmelsfürst (Alemaña)

7 de febreru de 1894
Muerre’l constructor d’instrumentos Adolphe Sax. Ente los sos inventos destaquen los saxofones, desarrollaos a partir d’un conu parabólicu de cobre, lo que supunxo un gran anovamientu na época

8 de febreru de 1834
Siguiendo’l calendariu gregorianu, naz el químicu Dmitri Mendeléyev. Descubrió’l patrón soxacente no qu’anguaño se conoz como la tabla periódica de los elementos

9 de febreru de 1919
Naz la matemática Irene Ann Stegun. Trabayó nel Institutu Nacional d’Estándares y Teunoloxía y foi editora del clásicu de tables matemátiques A Handbook of Mathematical Functions

10 de febreru de 2005
L’equipu dirixíu pol paleontropólogu Yohannes Haile-Selassie descubre’l fósil de Kadanuumuu. L’análisis d’esti Australopithecus afarensis sofita que la especie yera yá bípeda dafechu

11 de febreru de 2021
La química Catherine Ngila recibe’l Premiu L’Oréal-UNESCO a Muyeres en Ciencia pol so trabayu en nanoteunoloxía pa purificar agua contaminao, que beneficia a millones de persones n’África

12 de febreru de 1913
Naz el físicu Nicolás Cabrera. Interesóse pola inxeniería y los materiales y fixo contribuciones importantes na teoría del crecimientu de cristales y l’antioxidación del metal

13 de febreru de 1633
Galileo Galilei llega a Roma pa comparecer énte la Inquisición. Acusáronlu d’herexía por defender la teoría heliocéntrica, que defende que la Tierra xira alredor del Sol y non al revés

14 de febreru de 1914
Naz la botánica Maevia Noemí Correa. Destaca’l so estudiu taxonómicu de la flora patagónica, onde documentó l’inventariu biolóxicu vexetal d’esta gran rexón de L’Arxentina

15 de febreru de 1911
Muerre’l pediatra Theodor Escherich. Descubrió la bacteria Escherichia coli nos escrementos de llactantes. Esta bacteria ye la más usada n’estudios de bacterioloxía, xenética y bioloxía molecular

16 de febreru de 1997
Muerre la física Chien-Shiung Wu. Demostró que la llei hipotética de la conservación de la paridá nun se cumple na naturaleza

17 de febreru de 1981
Joséphine Guidy Wandja conviértese na primer muyer africana en doctorase en matemátiques. En 1983 nomáronla presidenta del Comité Internacional de Matemátiques en Países en Desarrollu

18 de febreru de 853
Muerre l’eruditu Abd al-Malik ibn Habīb. Reconociéronlu como la primer persona n’escribir un llibru de medicina n’al-Ándalus

19 de febreru de 1893
Naz la fitopatóloga Ruth Colvin Starrett McGuire. Estudió les enfermerdaes de la caña de zucre y de la remolacha azucarero

20 de febreru de 2001
Muerre Donella Meadows, científica ambiental y escritora. Foi esperta en dinámica de sistemes y la principal autora del informe The Limits to Growth

21 de febreru de 1876
Establezse, per primer vez, un enllaz telegráficu direutu ente Australia y Nueva Zelanda. Esti enllaz implicó la instalación d’un cable submarín que tuvo en serviciu 41 años

22 de febreru de 1949
Muerre’l microbiólogu Félix d’Herelle. Contribuyó de manera clave al descubrimientu de los bacteriófagos, un tipu de virus qu’infeuta bacteries. Tamién foi precursor de la terapia fáxica

23 de febreru de 2013
Inclúise a Rapelang Rabana na llista 30 under 30 de Forbes polos llogros que tien en teunoloxía. Esta informática ye codireutora executiva d’Imagine Worldwide, una ONG de teunoloxía educativa

24 de febreru de 1911
Naz el cardiólogu Germán Somolinos. Tres de la Guerra Civil exilióse en Méxicu. Ellí destacó como historiador de la medicina, con investigaciones de gran valir de les práutiques médiques del sieglu XVI

25 de febreru de 1948
Naz el científicu aeroespacial Kitaw Ejigu. Foi inxenieru xefe de sistemes de naves espaciales y satélites na NASA, onde patentó dos mecanismos aeroespaciales anovadores

26 de febreru de 1805
Celébrase la primer fiesta del Árbol en Villanueva de la Sierra (Cáceres). En 2017, esta fiesta declaróse Bien d’Interés Cultural, con caráuter de Bien Inmaterial
