1 de febreru de 1851
Naz el bacteriólogu Jaime Ferrán. Desarrolló una vacuna pionera frente al cólera. L’usu d’esta foi mui polémicu y tuvieron que pasar 20 años pa que reconocieren a Ferrán mundialmente por ello
2 de febreru de 1922
Naz el científicu Albert Schatz. De la mano de Selma Waksman, descubrió l’aminoglucósidu estreptomicina, un antibióticu aisllao a partir de la bacteria Streptomyces griseus
3 de febreru de 1931
Naz Olga M. Kozhova. Conózse poles investigaciones que fixo sobre la hidroloxía y la ecoloxía del llagu Baikal. Tamién estudió les actividaes humanes qu’amenacen esti ecosistema
4 de febreru de 1929
Naz la programadora Mary Coombs. Foi la primer muyer en trabayar cola Computadora LEO, el primer ordenador de la historia destináu a los negocios
5 de febreru de 1918
Naz la matemática ya historiadora de les matemátiques Cecily Tanner. Tres investigar nun primer momentu sobre integración, dedicóse n’especial a la historia y la educación en matemátiques
6 de febreru de 1996
El Reinu Xuníu tresfier a Ucraína una base d’investigación en L’Antártida. Nomada Akademik Vernadsky, ta asitiada na punta marina de la Islla Galíndez (Archipiélagu Wilhelm)
7 de febreru de 1871
Naz el bacteriólogu Kiyoshi Shiga. Descubrió la bacteria Shigella dysenteriae, que causa la disentería infeiciosa, y desarrolló un sueru eficaz pa tratar esta enfermedá
8 de febreru de 1831
Naz la enfermera y médica Rebecca Lee Crumpler. Desafiando los prexuicios de la época, convirtióse na primer muyer afroamericana en consiguir el títulu de medicina, en 1864
9 de febreru de 1892
Naz la ecóloga acuática y zoóloga Minna Jewell. Ye conocida por investigar sobre les esponxes d’agua dulce
10 de febreru de 1842
Naz l’astrónoma Agnes Mary Clerke. Alcanzó la fama mundial en 1885 al publicase’l minuciosu tratáu A Popular History of Astronomy during the Nineteenth Century
11 de febreru de 2005
Muerre la matemática ya inxeniera Mary W. Jackson. Foi la primer inxeniera negra de la NASA y trabayó pa influir na contratación y na promoción de muyeres nesta axencia
12 de febreru de 1819
Muerre’l médicu Francisco Javier Balmis. Encabezó la Real Espedición Filantrópica pa esparder la vacuna de la viruela en L’América y Les Filipines
13 de febreru de 1913
Naz la viróloga Marguerite Vogt. Ye conocida por investigar sobre la poliomielitis y el cáncer nel Institutu Salk d’Estudios Biolóxicos
14 de febreru de 2003
Muerre la oveya Dolly. En 1996 convirtióse nel primer mamíferu clonáu a partir d’una célula adulta
15 de febreru de 1564
Naz Galileo Galilei. Los sos llogros inclúin la meyora del telescopiu, gran variedá d’observaciones astronómiques y la primer llei del movimientu
16 de febreru de 1514
Naz Georg Joachim Rheticus, matemáticu, astrónomu, teólogu, cartógrafu, constructor d’instrumentos musicales y médicu. Foi discípulu de Copérnicu
17 de febreru de 1928
Naz el virólogu Michiaki Takahashi. Desarrolló la primer vacuna contra la varicela. Foi una investigación mui difícil a partir d’una cepa viva debilitada del virus varicela-zóster
18 de febreru de 1877
Naz Alice Grace Cook, astrónoma conocida pola observación de meteoritos y el descubrimientu de la nova V603 Aquilae
19 de febreru de 1955
Sintetízase per primer vez el mendeleviu, na Universidá de California en Berkeley (en Los Estaos Xuníos). El nome recuerda al químicu Dmitri Mendeléyev, clave na creación de la tabla periódica
20 de febreru de 1902
Naz la física Katharina Way. Formó parte del equipu del proyeutu Manhattan pal que trabayó nel diseñu de reactores y nel procesamientu de datos obteníos en procesos radioactivos
21 de febreru de 1962
Muerre Julio Rey Pastor. Investigó sobre xeometría alxebraica y xeometría proyeutiva, llegando a ser ún de los matemáticos más relevantes d’esa época n’Europa
22 de febreru de 1796
Naz Adolphe Quetelet. Aplicó’l métodu estadísticu a la socioloxía, amás d’inventar l’índiz de masa corporal qu’entá güei s’usa pa determinar la obesidá
23 de febreru de 1924
Naz el físicu Allan McLeod Cormack. En 1979 recibió un Premiu Nobel, xunto al inxenieru Godfrey Newbold Hounsfield, pol desarrollu de la tomografía asistida per ordenador
24 de febreru de 1827
Naz la sufragista y científica amateur Lydia Becker. Estudió botánica, amás d’interesase tamién pola astronomía, teniendo correspondencia con Charles Darwin
25 de febreru de 1925
Naz la bioquímica Ruth Benesch. Descubrió, xunto al home, una clas especial de compuestu de fósforu, l’ácidu 2,3-bisfosfoglicérico, un enllaz ente la hemoglobina y l’oxíxenu
26 de febreru de 1815
Muerre’l matemáticu Agustín de Pedrayes. Representó a España na ellaboración del sistema métricu de peses y midíes
27 de febreru de 2011
Celébrase’l primer Día Internacional del Osu Polar pa llamar l’atención sobre les dificultaes a les que s’enfrenta esta especie por mor del calentamientu de L’Árticu