1 d’agostu de 1818
Naz l’astrónoma y bibliotecaria Maria Mitchell. Descubrió’l cometa Mitchell y ta considerada como la primer muyer conocida internacionalmente en trabayar como astrónoma profesional
2 d’agostu de 1922
Naz el primatólogu Jordi Sabater Pi. Foi especialista nel estudiu de les conductes de los animales y descubridor de comportamientos culturales en delles especies
3 d’agostu de 1959
Naz l’inxenieru químicu Kōichi Tanaka. Ye conocíu por desarrollar métodos d’identificación y d’análisis estructural de macromolécules al traviés d’espectrometría de mases
4 d’agostu de 1906
Naz el zoólogu Eugen Schuhmacher. Foi ún de los pioneros nel campu de los documentales sobre animales
5 d’agostu de 1872
Naz el científicu Oswaldo Cruz. Foi pioneru nel estudiu de les enfermedaes tropicales en Brasil, trabayando de manera activa nel control y eliminación d’estes
6 d’agostu de 1905
Naz la matemática María Montserrat Capdevila d’Oriola. En 1931 convirtióse na primer profesora universitaria matemática de la Universitat de Barcelona
7 d’agostu de 1735
Naz la traductora científica Claudine Picardet. Traduxo de, como poco, cuatro idiomes (suecu, inglés, italianu y alemán, y pue que tamién del llatín) al francés a una ventena de químicos y mineraloxistes
8 d’agostu de 1901
Naz la bióloga Miriam Friedman Menkin. Investigó la fecundación in vitro y foi la primer persona que consiguió fecundar un óvulu fuera del cuerpu humanu
9 d’agostu de 1927
Naz Marvin Minsky. Ún de los creadores de la intelixencia artificial, foi cofundador del llaboratoriu d’intelixencia artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT)
10 d’agostu de 1943
Naz la inxeniera Frances Northcutt. Na misión Apolo 13, tres la esplosión d’un tanque d’oxíxenu, trabayó nel programa informáticu pa que los astronautes volvieren bien a la Tierra
11 d’agostu de 1956
Naz el matemáticu Pierre-Louis Lions. Ye conocíu por estudiar la teoría de les ecuaciones en derivaes parciales non lliniales y atopar una solución completa a la ecuación de Boltzmann
12 d’agostu de 1919
Naz l’astrofísica Margaret Burbidge. Amás d’investigar sobre cuásares y galaxes, participó na esplicación de la nucleusíntesis estelar
13 d’agostu de 1913
El metalúrxicu Harry Brearley consigue’l primer aceru inoxidable. Mezcló aceru y cromu y, al tratar les muestres con ácidu pa estudiales nel microscopiu, diose cuenta de que yeren resistentes al ataque
14 d’agostu de 1848
Naz l’astrónoma Margaret Lindsay Huggins. Xunto col astrónomu William Huggins foi pionera n’espectroscopia. Publicaron l’Atlas of Representative Stellar Spectra (1899)
15 d’agostu de 1881
Naz la xenetista Elisabeth Schieman. Los trabayos que fixo sobre les rellaciones evolutives de cereales importantes, como’l trigu y la cebada, inflúin de manera importante na bioloxía vexetal d’anguaño
16 d’agostu de 1884
Naz l’escritor Hugo Gernsback, pioneru de la ciencia ficción. Consiguió numberoses patentes, como un instrumentu pa sacar meyor el soníu na radio o un métodu de depilación ensin cera
17 d’agostu de 1902
Naz la bióloga y química Magda Staudinger. Con Hermann Staudinger, estudió la estructura química de les macromolécules y les aplicaciones d’esta a la bioloxía
18 d’agostu de 1955
Naz el criptólogu Taher Elgamal. Describió un esquema de firma dixital basáu na complexidá del cálculu del logaritmu discretu, amás de trabayar nel desarrollu del protocolu SSL
19 d’agostu de 1830
Naz el químicu y médicu Julius Lothar Meyer. En 1870 presentó’l descubrimientu de la llei periódica qu’afirma que les propiedaes de los elementos son funciones periódiques de la masa atómico
20 d’agostu de 1970
La Xunión Astronómica Internacional noma un cráter de la Lluna como Sofía Kovalevskaya n’honor a la destacada matemática rusa d’etnia romaní
21 d’agostu de 1973
Naz l’informáticu Serguéi Mijáilovich Brin. Con Larry Page, fundó Google en 1996, cuando los dos yeren estudiantes de posgrau en ciencies de la computación
22 d’agostu de 1949
Naz la ecóloga Mary E. Power. Ye pionera nel estudiu de redes trófiques en ríos, estudiando, ente otres coses, les interaiciones ente pexes, aves, invertebraos y algues
23 d’agostu de 1982
Naz la cosmóloga teórica y física de partícules Chanda Prescod-Weinstein. Investiga, ente otros, l’axón como constituyente de la materia oscuro o la inflación cósmica
24 d’agostu de 2006
Muerre l’historiador del arte Christian Ewert, ún de los meyores investigadores de l’arquiteutura andalusí, con estudios qu’abarquen dende Medina Azahara hasta l’Aljafería de Zaragoza
25 d’agostu de 1884
Naz la química Nathalie Demassieux. Estudió les sales complexes halóxenes de plomu y la deshidratación de sulfatos dobles, dexando un llegáu docente y divulgador bien importante
26 d’agostu de 1873
Naz Lee De Forest. Inventó’l triodu, qu’amplifica les ondes de soníu y controla’l volume. Foi l’antecesor del amplificador d’audiu usáu, por exemplu, nes guitarres llétriques
27 d’agostu de 1858
Naz el matemáticu y lóxicu Giuseppe Peano. Contribuyó a la lóxica matemática y la teoría de númberos. Diseñó la curva de Peano, el primer exemplu de curva rellenando’l planu
28 d’agostu de 1859
Comienza la tormenta solar más potente ente les rexistraes. L’aurora boreal allumó con tanta intensidá que se vio en sitios tan lloñe como El Xapón, Florida o España
29 d’agostu de 1989
Naz l’ornitólogu y conservacionista Peter Scott. Contribuyó a la fundación del Fondu Mundial pa la Naturaleza (WWF) y diseñó’l logotipu perconocíu del osu panda